Lluís Llach, bon noi

Amb els anys me n’adono que la meva no-connexió amb en Lluís Llach es devia potser més al seu públic més militant que a la seva música i el cantautor en si mateix. Recordo que al Teatre Municipal de Girona el pobre noi no va poder donar per finalitzat el concert fins que va cantar L’Estaca. Alguns amors maten, d’altres t’escridassen fins que no els dones el que volen. A partir d’aquell dia ja em va caure millor.

Des que tinc fills me n’adono que recordo més cançons de les que pensava. Si en alguna cosa coincidim en Llach, en Morrissey i jo es una freqüència similar de to de veu. Ells canten molt millor, però els meus fills no ho saben i per això no em tallo quan em surten fragments de País Petit, Abril 74, Que Tinguem Sort o El Bandoler.

Quimi: “Was heisst combat?”
Papa: “Quan dos es barallen”

Al capdavall les coses són senzilles, i algunes no tenen sentit. Parlar amb la mainada ajuda a entendre certes coses. Escoltar al noi de Verges també.

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s