Feina: Ajuda en la consolidació de Confederac.ió

Qui hagi començat un projecte sap que engegar-lo requereix molta feina. Crec en Confederac.ió i penso que pot ser un projecte útil per a moltes persones i organitzacions. Però cal posar neurones i hores, més de les que ara tenim. Per això hem publicat aquesta oferta de feina compensada:

Si us interessa, o si sabeu d’algú que li pugui interessat, responeu a l’oferta de l’enllaç de dalt, o contacteu @Confederada directament.

(Aquest comentari ha estat publicat primer a Confederac.ió.)

Quant temps i diners inverteixes en el capitalisme?

6249499550_55a79291b5_b
Pencil, per Laddir Laddir (CC-BY-SA)

Un exercici que cadascú/na de nosaltres pot fer és confeccionar dues llistes, una amb activitats on invertim el nostre temps (la nostra atenció) i una altra amb activitats on invertim els nostres diners (la nostra riquesa). Molt millor si les activitats estan ordenades de major a menor.

Per exemple:

Temps

  1. Treballar
  2. Dormir
  3. Ús personal d’Internet
  4. Conduir / transport
  5. Menjar
  6. Esport
  7. Anar de compres
  8. Llegir llibres, revistes
  9. Activitats familiars
  10. Sortir amb les amistats

Diners

  1. Hipoteca
  2. Tot allò que em descompten de la nòmina
  3. La cistella de la compra
  4. Pla de pensions
  5. Despeses d’habitatge (llum, aigua…)
  6. Conduir / transport
  7. Activitats familiars (sobretot vacances)
  8. Sortir amb les amistats
  9. Mòbil, ordinador, Internet
  10. Roba

Fer un primer esborrany és una qüestió de minuts. Es poden afegir més detalls a mesura que vas fent. La desconnexió del capitalisme passa per rumiar quina és la via d’escapada en cadascuna d’aquestes activitats, quines activitats “baixes en capitalisme” es poden promoure en detriment d’activitats amb “alt contingut capitalista”.

Persones diferents tindran llistes diferents, tot i que segurament hi ha grups amplis de persones que comparteixen models (patterns) similars. Per exemple, és d’esperar que per a molta gent l’habitatge sigui una despesa principal, que per a altres el lleure i la roba tingui molt de pes…

A Confederac.ió poder estudiar aquesta informació individual i col·lectiva i podem començar a classificar àrees de trobada, consciència, mobilització i activisme. Per exemple, el comentari de @Guida s’enfoca sobretot en el consum (la cistella de la compra), i al voltant d’aquest tema hi ha molta gent i moltes organitzacions produint informació molt bona i creant serveis alternatius que busquen gent per a consolidar-se.

(Aquest comentari ha estat publicat primer a Confederac.ió.)

Is your software product talking to women (*) as if they were men?

(*) In fact, persons who prefer to be addressed as feminine in languages with grammatical gender.

290442770_c6721154bc_o
Porque llevaba trenzas… by Sergi Bernal. © All rights reserved

 

If you are developing a software product for registered users, are you supporting grammatical gender? Lack of this support happens to be fine in English and other languages without grammatical gender. It is also fine for the speakers of all the rest of languages, as long as they are fine being addressed as masculine. Now, what about their feminine colleagues?

My morning vanished while writing and posting this message in the very welcoming friendly community space of an impressive and lovely free software project. I am picking these adjectives carefully and I really mean them. I am having a great time using that software and participating in that community, and this is why I invested this morning (of a busy day) in a single post.

Then I thought that perhaps this post could be recycled for other software products. In my casual search early today, I didn’t find as many articles as I wished about grammatical gender in software development. Here goes a small contribution (and humble, since I am not a specialist). I hope someone finds it useful.

Agreeing that gender in translations is a problem

Without consensus about the root problem, the discussion about implementation will be unnecessarily complicated. Experiences of fluent English speaking men cannot be taken as a reference for how is the user experience for non-male users using software in languages with gender differentiation.

About half of the World population would like to be addressed as a female if possible. I didn’t count speakers, but languages with grammatical gender are more frequent than not. This seems to be true for the current list of languages available for our_project, a clear indication of which speakers are using our_project today.

Agreeing that it is not an urgent problem

Indeed, I am not suggesting that we should stop everything to solve this problem.  our_project probably doesn’t have that many strings subject to grammatical gender in other languages, and in the meantime translators can find workarounds (as they have probably done in the meantime). Recognizing the problem and a willingness to solve it would be a big progress in itself.

One suggestion is to accept reports of problems related with grammatical gender as bugs, while the implementation of a technical solution is agreed and implemented. Suggestions for workarounds would be welcome (i.e. adapting a translation whenever possible) but they would be considered just that, workarounds in the interim. Welcoming these reports would help understand better the problem.

Gender information and privacy

I bet we can agree that preferred gender identification would be a user preference only, used for the purpose of providing a better user interface. That information would remain private, not visible in user profile, user lists, or any public page.

Defining gender preference

Our goal is not to identify people’s gender orientation (a rather complex topic) but to simply offer a language that corresponds to the gender preference of the user. The question is not “what is your gender” but “How do you prefer to be described?” (MediaWiki), “Choose the pronoun you prefer” (Phabricator) or something along these lines.

This setting could be disabled by default, since English is the default locale and (as far as we are aware) it doesn’t have this problem in our_project. Then specific languages could have it enabled out of the box.

How to fix buttons and other text strings in the UI

I believe the solution is not to have separate locales for male and female (a probable nightmare for translators) but to introduce variables in strings where gender variation happens. However, I am not a software developer, so it is easy for me to talk. :wink:

The good news is that our_project is not the first project dealing with this problem, and recyclable solutions probably exist. MediaWiki (probably the free software product translated to more languages, supporting grammatical gender since 2010) has developer documentation for PHP and JavaScript. If you are interested, I can put you in touch with their developers specializing in internationalization.

Conclusion

So yes, fixing the entire problem is not simple, but I have no doubt that it is worthy. In the past, non-male participants in web forums were hard to find (and non-male software developers too, who might have a special incentive to work on this), but things are luckily changing. Very successful “forum” (aka “social network”) products are very good at handling gender diversity and (surprise surprise) their communities excel at gender diversity among their membership. our_project would benefit from taking the contemporary products and the contemporary trends as reference, not the products and trends that were designed and thriving in the so-male-centric Internet of 10-15 years ago.

Les motivacions que han impulsat el primer dia de Confederac.ió

24 hores després de la publicació de Confederac.ió en fase alfa em pregunto si aquesta és la millor o la pitjor idea que he tingut darrerament. 😉

La tardor del 2017 serà recordada en els llibres d’història de Catalunya. Jo l’he estat vivint des de la distància geogràfica (Alemanya) i també amb una certa distància emocional (per a preservar la salut mental i la concentració professional). Fart de llegir diverses capçaleres al dia (després d’anys de vaga o boicot als mitjans convencionals), arribat a cert punt vaig començar a pensar quina aportació tangible podia fer en aquests temps excepcionals.

La llibertat m’ha interessat enormement des que tinc consciència política. No confio en què cap estat (vell o nou, proper o llunyà) pugui satisfer el meu gran desig de llibertat. Encara que volguessin, quina llibertat poden oferir els estats quan ells mateixos són titelles en mans d’unes elits antidemocràtiques? Les mateixes elits que coarten la nostra llibertat controlant i privatitzant tots els aspectes de les nostres vides.

Però molt bé, qui sóc jo per a pontificar amb l’ordinador des de casa mentre altres surten al carrer i actuen colze a colze? És aquí on vaig començar a pensar que els amants de la llibertat es poden beneficiar de millor infraestructures de col·laboració per a arribar a fites més complexes, en siguin conscients o no.

  • Molta gent inverteix tantes hores en consumir informació (dels mitjans, dels seus contactes) però no troba la informació i els contactes que els portaria a aprendre i actuar.
  • Molta gent (com jo aquí mateix) comença a actuar amb iniciativa pròpia gairebé en solitari i intenta assolir amb gran esforç una massa crítica buscant nous contactes.
  • Alguna gent participa en organitzacions consolidades amb activitat interna, però té dificultats en establir xarxes de col·laboració amb altres organitzacions.
  • Gairebé tothom confia en resoldre aquests problemes participant en les denominades “xarxes socials”, la major part de les quals són productes punters del capitalisme i el control social que volen combatre. D’això a vendre l’ànima al diable hi ha ben poc.

Fer front a tots aquests problemes i reeixir és molt complex, però fer un pas en la bona direcció és assumible. Aquest és el pas que la setmana passada vaig fer muntant Confederac.ió, amb el risc que aquest caminet no arribi a enlloc. He posat en marxa aquesta web amb aquest programari lliure ple de possibilitats. He començat el llarg camí de convèncer els amants de la llibertat que aquest espai tan blanc i tan buit és on un dia podran gaudir dels contactes, l’aprenentatge, la cooperació i l’acció que avui dia troben a faltar.

Un camí que pot ser tan fàcil o tan complex només en base de si persones com tu donen un pas i s’apunten o no. T’animes a fer un tastet de Confederac.ió?

(Originalment publicat a https://confederac.io/t/les-motivacions-que-han-impulsat-el-primer-dia-de-confederac-io/25)

Cuando la autoridad trama para dividirnos, yo vengo a ofrecer mi corazon

 

A todas las personas de buena voluntad que están siguiendo el proceso en/a mi Cataluña natal. Observen bien porque la represión que ven allí puede repetirse en otros lugares por otros cuestionamientos radicales a la autoridad. La amistad y la ayuda mutua entre amantes de la libertad están por encima de gobiernos, sus leyes y sus banderas. Cuando abundan las provocaciones para que nos distanciemos y nos odiemos, yo vengo a ofrecer mi corazón.

¿Quién dijo que todo está perdido?
Yo vengo a ofrecer mi corazón
Tanta sangre que se llevó el río
Yo vengo a ofrecer mi corazón

No será tan fácil, ya sé qué pasa
No será tan simple como pensaba
Como abrir el pecho y sacar el alma
Una cuchillada del amor

Cuna de los pobres siempre abierta
Yo vengo a ofrecer mi corazón
Como un documento inalterable
Yo vengo a ofrecer mi corazón

Y uniré las puntas de un mismo lazo
Y me iré tranquilo, me iré despacio
Y te daré todo, y me darás algo
Algo que me alivie un poco más

Cuando no haya nadie cerca o lejos
Yo vengo a ofrecer mi corazón
Cuando los satélites no alcancen
Yo vengo a ofrecer mi corazón

Y hablo de países y de esperanzas
Hablo por la vida, hablo por la nada
Hablo de cambiar ésta, nuestra casa
De cambiarla por cambiar, nomás
¿Quién dijo que todo está perdido?
Yo vengo a ofrecer mi corazón

                                         Fito Páez

Radar: Hacia la soberanía energética. Un camino de oportunidades

untitled
Xabier Zubialde Legarreta sintetiza el mensaje de su libro Hacia la soberanía energética en un breve e informativo artículo: Hacia la soberanía energética. Un camino de oportunidades. Como en toda soberanía, el quid de la cuestión radica no en un resultado determinado que suene bien (digamos por ejemplo energías alternativas) sino en la capacidad de tomar consciencia sobre los problemas y participar juntos en la búsqueda de nuestras propias soluciones. El consumo de energía y el control de su producción condicionan nuestra vida diaria y los principales problemas mundiales.

Una perla para hacerse una idea:

“La energía no es la causa del problema, es sólo la consecuencia del problema. La sociedad pide y el modelo energético da.”

Y otra:

“Me atrevo a afirmar que en la dictadura franquista había más soberanía energética que en la actualidad: la leña, redes eléctricas públicas y municipales, el carbón, molinos de molienda, batanes, centrales hidráulicas públicas y colectivas, animales de carga y un largo etcétera. Sin lugar a dudas, a nivel cualitativo y cuantitativo se podrían hacer muchas más cosas sin pasar por la caja de ningún oligopolio.”

El artículo (y deduzco que el libro) respira el principio espiral en estado puro. Altamente recomendable. Gracias Xabier, 15/15/15 y Txalaparta.

Radar: Pensando la locura desde su margen

img-20170207-wa0009
Cuidados Mutuos, por Juan Monente. Algunos derechos reservados. Fuente: Fliparte GAM.

Irene Hernández Arquero explica en Pensando la locura desde su margen cómo personas afectadas por el sufrimiento psíquico, la salud mental y la locura pueden mejorar su situación convirtiéndose en activistas de su propia causa y otras, conectadas en grupos de apoyo mutuo. Primero para librarse de un mal que puede ser peor que la propia locura: el paternalismo y la exclusión impulsados por la psiquiatría institucional, reforzados por los prejuicios y la desinformación en la que caen sus familiares, conocidos y el resto de la sociedad. Segundo para utilizar la autonomía, el empoderamiento y la colaboración entre iguales como una terapia de choque mucho más enriquecedora que el internamiento y la medicación.

“(…) Porque llevamos mucho tiempo invisibles, dentro del armario, porque no somos enfermas, somos humanos diversos, somos multitud y estamos muy hartas de ser considerados inferiores. Porque también somos simpáticos, listas, atractivos, profundas, muy creativas y amorosos, aunque seamos un poquito más raras que los demás…”

He aprendido mucho sobre “lxs diversxs mentales” leyendo este artículo que recomiendo. Entre sus lineas se respira el principio espiral en estado puro. Muchas gracias a Irene, Flipas GAM y Mad in America.