Feina: Ajuda en la consolidació de Confederac.ió

Qui hagi començat un projecte sap que engegar-lo requereix molta feina. Crec en Confederac.ió i penso que pot ser un projecte útil per a moltes persones i organitzacions. Però cal posar neurones i hores, més de les que ara tenim. Per això hem publicat aquesta oferta de feina compensada:

Si us interessa, o si sabeu d’algú que li pugui interessat, responeu a l’oferta de l’enllaç de dalt, o contacteu @Confederada directament.

(Aquest comentari ha estat publicat primer a Confederac.ió.)

Quant temps i diners inverteixes en el capitalisme?

6249499550_55a79291b5_b
Pencil, per Laddir Laddir (CC-BY-SA)

Un exercici que cadascú/na de nosaltres pot fer és confeccionar dues llistes, una amb activitats on invertim el nostre temps (la nostra atenció) i una altra amb activitats on invertim els nostres diners (la nostra riquesa). Molt millor si les activitats estan ordenades de major a menor.

Per exemple:

Temps

  1. Treballar
  2. Dormir
  3. Ús personal d’Internet
  4. Conduir / transport
  5. Menjar
  6. Esport
  7. Anar de compres
  8. Llegir llibres, revistes
  9. Activitats familiars
  10. Sortir amb les amistats

Diners

  1. Hipoteca
  2. Tot allò que em descompten de la nòmina
  3. La cistella de la compra
  4. Pla de pensions
  5. Despeses d’habitatge (llum, aigua…)
  6. Conduir / transport
  7. Activitats familiars (sobretot vacances)
  8. Sortir amb les amistats
  9. Mòbil, ordinador, Internet
  10. Roba

Fer un primer esborrany és una qüestió de minuts. Es poden afegir més detalls a mesura que vas fent. La desconnexió del capitalisme passa per rumiar quina és la via d’escapada en cadascuna d’aquestes activitats, quines activitats “baixes en capitalisme” es poden promoure en detriment d’activitats amb “alt contingut capitalista”.

Persones diferents tindran llistes diferents, tot i que segurament hi ha grups amplis de persones que comparteixen models (patterns) similars. Per exemple, és d’esperar que per a molta gent l’habitatge sigui una despesa principal, que per a altres el lleure i la roba tingui molt de pes…

A Confederac.ió poder estudiar aquesta informació individual i col·lectiva i podem començar a classificar àrees de trobada, consciència, mobilització i activisme. Per exemple, el comentari de @Guida s’enfoca sobretot en el consum (la cistella de la compra), i al voltant d’aquest tema hi ha molta gent i moltes organitzacions produint informació molt bona i creant serveis alternatius que busquen gent per a consolidar-se.

(Aquest comentari ha estat publicat primer a Confederac.ió.)

Les motivacions que han impulsat el primer dia de Confederac.ió

24 hores després de la publicació de Confederac.ió en fase alfa em pregunto si aquesta és la millor o la pitjor idea que he tingut darrerament. 😉

La tardor del 2017 serà recordada en els llibres d’història de Catalunya. Jo l’he estat vivint des de la distància geogràfica (Alemanya) i també amb una certa distància emocional (per a preservar la salut mental i la concentració professional). Fart de llegir diverses capçaleres al dia (després d’anys de vaga o boicot als mitjans convencionals), arribat a cert punt vaig començar a pensar quina aportació tangible podia fer en aquests temps excepcionals.

La llibertat m’ha interessat enormement des que tinc consciència política. No confio en què cap estat (vell o nou, proper o llunyà) pugui satisfer el meu gran desig de llibertat. Encara que volguessin, quina llibertat poden oferir els estats quan ells mateixos són titelles en mans d’unes elits antidemocràtiques? Les mateixes elits que coarten la nostra llibertat controlant i privatitzant tots els aspectes de les nostres vides.

Però molt bé, qui sóc jo per a pontificar amb l’ordinador des de casa mentre altres surten al carrer i actuen colze a colze? És aquí on vaig començar a pensar que els amants de la llibertat es poden beneficiar de millor infraestructures de col·laboració per a arribar a fites més complexes, en siguin conscients o no.

  • Molta gent inverteix tantes hores en consumir informació (dels mitjans, dels seus contactes) però no troba la informació i els contactes que els portaria a aprendre i actuar.
  • Molta gent (com jo aquí mateix) comença a actuar amb iniciativa pròpia gairebé en solitari i intenta assolir amb gran esforç una massa crítica buscant nous contactes.
  • Alguna gent participa en organitzacions consolidades amb activitat interna, però té dificultats en establir xarxes de col·laboració amb altres organitzacions.
  • Gairebé tothom confia en resoldre aquests problemes participant en les denominades “xarxes socials”, la major part de les quals són productes punters del capitalisme i el control social que volen combatre. D’això a vendre l’ànima al diable hi ha ben poc.

Fer front a tots aquests problemes i reeixir és molt complex, però fer un pas en la bona direcció és assumible. Aquest és el pas que la setmana passada vaig fer muntant Confederac.ió, amb el risc que aquest caminet no arribi a enlloc. He posat en marxa aquesta web amb aquest programari lliure ple de possibilitats. He començat el llarg camí de convèncer els amants de la llibertat que aquest espai tan blanc i tan buit és on un dia podran gaudir dels contactes, l’aprenentatge, la cooperació i l’acció que avui dia troben a faltar.

Un camí que pot ser tan fàcil o tan complex només en base de si persones com tu donen un pas i s’apunten o no. T’animes a fer un tastet de Confederac.ió?

(Originalment publicat a https://confederac.io/t/les-motivacions-que-han-impulsat-el-primer-dia-de-confederac-io/25)

“Vinc d’un món on fem tot allò que ens deien que no podríem fer”

Explica la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya:

La construcció de Mercat Social es basa en la potenciació dels intercanvis i flux econòmics entre organitzacions i persones consumidores de l’economia social i solidària… (més)

Persones i organitzacions interessades en producció, finançament, comercialització i consum poden connectar-se a aquesta xarxa social ben tangible. Un concepte interessant lligat a aquesta xarxa és el Balanç Social declarat per les organitzacions participants, on es quantifiquen les seves aportacions socials, laborals, professionals i ecològiques. L’altra cara dels balanços econòmics concentrats exclusivament en entrades i sortides de diners.

«Reconeixent el teixit», una invitació a la reflexió a partir de la Carta de la Terra

Si pogués hi aniria. La connexió espiral salta literalment als ulls:

captura-de-pantalla-2017-04-28-a-les-11-38-35-310x400«Reconeixent el teixit» és una proposta del fotògraf Luis Camargo que es presentarà el dissabte 29 i el diumenge 30 d’abril com a exposició i en dues àgores a la Sala H de l’IES Verdaguer, al Parc de la Ciutadella, a partir d’una reflexió sobre la Carta de la Terra i en el marc de la celebració de la Fira per la Terra d’enguany al passeig de Lluís Companys i al Parc de la Ciutadella.

Gràcies a aquesta notícia de la Cooperativa Integral Catalana he sabut sobre La Carta de la Terra i Earth Charter Initiative. La cua de textos interessants a llegir continua creixent…