Goodbye Twitter (for starters)

Commercial social networks are not social networks. Community-owned social networks are. As a freedom lover, I have decided to put my microblogging where my mouth is. I will leave the longer explanation to another day.

Twitter goes first. A tweet about this blog post should be my last one at¬†https://twitter.com/quimgil (I’m sharing the URL so you can check and spit in my face ūüėČ if I broke my promise).

As a next step, I’m diving into Mastodon / GNU Social / the Federation. I am also taking this chance to make a clear cut between personal and professional use:

Freedom lovers, see you there!

PS: As suggested in the title, after Twitter more will come. One step at a time.

gnusocialmastodon,xcf
Copied from Quelle sont les différences entre Mastodon et Gnusocial.

On seran les velles amistats?

El 1999 vaig migrar de Barcelona a Londres, i des de llavors cada n anys hi ha hagut una nova migraci√≥: Am√®rica Llatina, Col√≤nia, Arcos de la Frontera i ara Helsinki. Cada pas ha comportat nous coneguts a la vegada que un (intr√≠nsec?) allunyament de les velles amistats. De fet el salt a Barcelona el 1995 ja va implicar un primer distanciament de la colla d’amics de Girona, l’indret on m√©s anys he viscut despr√©s d’haver marxat del Lloret de la meva inf√†ncia i pubertat.

Em seguiu la pista?

Cada moment t√© els seus atacs de nost√†lgia i cada salt ha tingut els seus segons de dubte i mirada enrera. Al capdavall els humans portem uns quants mil¬∑lenis de sedentarianisme (tret d’excepcions) i suposo que alguna cosa queda, si no a la sang com a m√≠nim a algun espai neuronal. Per acabar-ho d’adobar a la feina cada dos per tres parlem de la web social, les xarxes de coneguts, el peer2peer, Friend Of A Friend…

Darrerament al voltant d’espais com Jaiku o Twitter veus com arreplegar una col¬∑lecci√≥ de desenes de people, folks, followers, etc, √©s relativament senzill. Per√≤ tot aix√≤ em fa nom√©s pensar en persones amb qui vaig compartir tant i que en aquests moments no s√© ni on s√≥n, ni qu√® fan, si els hi va b√©, si se’n recorden de mi. Suposo que en bona part m’ho tinc ben merescut, sempre caminant endavant i poques vegades mirant enrere. Sempre oblidant aniversaris dels altres (per a fer just√≠cia me n’oblido del meu tamb√©), sempre deixant per dem√† aquella trucada (per comen√ßar: sempre perdent n√ļmeros de tel√®fon)…

En definitiva, sempre pensant en les meves velles amistats però poques vegades fent alguna cosa realment concreta per a elles, amb elles. Com aquest escrit al meu nou bloc en català, que a saber de què servirà i on arribarà. Com a mínim he exterioritzat i formulat aquest pensament que, vagament, em voltava pel cap des de feia temps.